L’autor Llach ens explica aquí un conte en forma de
biografia novel·lada d’un home quasi impossible de existir en un món real, però
per això en necessari l’existència de narradors perquè ens facin somiar, en
aquest cas, quasi amb la mateixa temeritat de com ho feien els germans Grimm o
Hans Christian Andersen, tan fictici i improbable ens resulta el protagonista
del llibre.
Una narració en la qual tothom és bo, fidel, honrat i
sincer, personatges sense màcula és el que l’escriptor tenia necessitat de
mostrar en aquesta la seva tercera novel·la en la que en moltes seqüències
busca la complicitat a traves de la llàgrima fàcil que aconsegueix amb
situacions melodramàtiques d’implicació del lector sense dificultats.
Lectura especialment indicada a qui tingui un ampli
coneixement dels teatres de revista del Paral·lel d’abans de 1975 i qui coneix-hi
el món de l’opera especialment del Liceu sobre la dècada dels 60 i anys posteriors,
ho trobarà un festí i s’empassarà el llibre com ho he fet jo, sense parar.
En un ambient tan caòtic, revistes tronades i operes a
escala internacional, que una part molt
important del llibre estigui dedicat al Senegal és una pirueta llachiana que fa
tot plegat encara més insòlit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada