Des de feia molt de temps que no escoltava una Ariadna
que m’emociones com ho ha fet aquesta soprano dramàtica noruega de poc mes de
30 anys, potser Gundula Janovitx allà en els llunyans anys de joventut em colpí
com ho ha fet aquesta veu i aquesta personalitat a tenir en compte: Lise
Davidsen.
Llàstima que els seus companys de feina en aquesta
preciositat musical que és la opera de Strauss, no estiguin a la seva alçada
que si en conjunt es més que correcte tot l’extens repartiment la diferencia
que hi ha en les qualitats personals es més que evident.
La direcció escènica de Sven-Eric Bechtolf es
fluctuant ja que hi ha coses que m’han agradat molt i altres que no tant per
considerar-les supèrflues i que no li feien cap aportació positiva a la línea
argumental perfecta de Hofmannstahl
Achimdanke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada