dilluns, 31 d’octubre de 2016

eliogabalo





Confesso el meu desconeixement d’aquest tipus de musica barroca i he de dir que aquest Achimdanke arqueòlogic m’ha fet pensar molt mentre escoltava les tres llargues hores de musica d’aquesta desconeguda opera.

Si el segle XVII es símbol i referència en quasi totes les arts no comprenc com en apartat musica operística va quedar tan encaixonat i encotillat sense que els seus paràmetres hagin traspassat la frontera del temps.

Fent un ràpid repàs a la historia de les arts d’aquest segle podem trobar en pintura noms rutilants com Rembrandt, Murillo, Velazquez, Caravaggio o Rubens, en el apartat arquitectura i poso Borromini, Wren, Chuirriguera o Le Notre i en de escultura Bernini o els espanyols Juan de Mena, Martinez Montañes o Gregorio Fernandez, cada un d’aquests noms son punta de piràmide de valors mai igualats.

En canvi en el apartat musical, aquells llargs recitatius pesen com una llosa sobre els escoltadors dels segle XXI, o al menys en la gran majoria dels aficionats a l’opera a jutjar per les poques representacions que es fan arreu d’aquest gènere.

El Palais Garnier guarneix amb tota mena de fantasies la funció per fer-la més atraient, canvis de vestuari d’arriscat diseny, joventut mig nua, elements decoratius quasi de Zara Home, banys d’or líquid del protagonista a la vista del públic, etc. tot això interpretat per unes veus molt interessats i atractives ja que la sorpresa auditiva d’escoltar als contratenors sempre m’atrau.

DVD - ELIOGABALO -2016 - 6/10 - Paris Garnier - Leonardo García Alarcón, Thomas Jolly - Franco Faguioli, Paul Groves, Nadine Sierra, Elin Rombo