Una pel·lícula com aquesta nomes la podia produir una
cinematografia com la francesa.
Obra sensible i trista on fa que t’enamoris encara més
de les arrugues a la pell d’Isabelle Huppert, del seu caminar decidit picant de
tacons, de la seva veu escardada i de la seva intel·ligent mirada.
La jove directora de 35 anys ha trobat la peça mestre
per fer lluir un rol quasi impossible per la seva falta d’arestes, però la
Huppert pot amb tot i porta amb una sobrietat digne i callada el drama de tantíssimes
persones, el fer-se gran i el quedar-se sola.
El segon protagonista de la pel·lícula son els
llibres, en surten centenars i els que els protagonistes tenen a les mans, surt
retratat el títol i el autor, la majoria llibres de filosofia, la seva feina,
una mestra que tots voldríem tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada