Una fina i agredolça comèdia del eminent autor David
Mamet portada aquí com a vehicle de festejar els 50 anys sobre l’escenari del
actor Enric Majó, mai és podria haver trobat un títol més escaient.
Obra estrenada a Broadway per el també madur i magnífic
actor Patrick Steward i que uns anys mes tard també va portar al West End de
Londres, es tracte de una relació amor - odi entre dos actors, un de jove,
inexpert i un de madur, gat vell ple de recursos, són flaixos de la seva vida
tant dins al teatre al camerino o sobre
l’escenari com fora del teatre.
Dotzenes de petits fragments de converses, amb els conseqüents
canvis de decorats amb fos en negre per la nova escena, una tasca quasi
miraculosa el que la companyia fa en el petit teatre La Seca, així com una
impecable i magistral interpretació tant de Majó com de Balduz.
Quan vaig sortir al carrer vaig comentar que quan l’obra
es devia estrenar a Broadway els canvis de escena sempre en negre, segurament allí
serien més ràpids degut a les tecnologies que tenen els grans teatres de la
ciutat de Nova York, oh gran error el meu i ‘mea culpa’ per ser tan rata sabia.
He vist avui la funció que es va fer a l’estrena de Nova
York perquè esta penjada al YouTube i he de dir que els decorats i els
canvis de escena són pràcticament els mateixos, afegiré més, la versió catalana
m’agrada més ja que mentre a Nova York els canvis es fan en absolut silenci aquí
el director Maicas ha optat per posar diverses peces musicals de tots conegudes
i extretes dels standards americans de tota la vida.
Un espectacle tendre i divertit i a la vegada un
homenatge a totes les persones que des de dalt l’escenari ens fan tan feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada