Apostar per uns ‘Mestres cantaires’ en època actual fugint
de la fidelitat a l’edat mitjana que consta al llibret no és cosa gens fàcil i
el director d’escena David Bösch se’n surt de meravella, com ja ho va fer en
les recents ‘Noces’, dona aquest savi home de teatre tota la intenció en cada
una de les escenes, tasca gens fàcil per els cantants ja que han de fer una
feina extra d’actors donant sentit teatral a cadascuna de les paraules cantades
i a sobre compaginar el moviment corpori seguint els compassos de la musica que
mai para sense deixar ni un petit respir.
L’equip de cantants és impecable, compacte i homogeni,
he quedat fascinat pel triumvirat Kotch-Gantner-Bruns i he sentit una dolorosa llàstima
pel segon protagonista Künzli amb facultats de grau mig, essent generós, per
tenir que fer la substitució del tòtem Kaufmann que de totes, totes aquest rol
li anava que ni pintat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada