Avui tenia pensat anar al cinema Girona a veure el
Macbeth del Liceu, per ahir vaig llegir una critica dolenta que junt a la del
meu director espiritual en matèria de solfeig, han fet caure la primitiva idea
i m’he estalviat 15 eurets.
Per omplir el forat tenia aquest enrederit Achimdanke vienès
i no podia haver triat millor opció ja que m’agrada moltíssim Rene Pape i aquí
està immens.
És el meu segon Boris del any, l’altre el del també
molt apreciat Terfel, no em va agradar tant com aquest, ja que penso que Pape aquí
ho dona tot i més.
La producció al ser tan sintètica per la foscor total
ambiental, decorats negres y potents llums sobre els que canten en aquell
moment, penso que és ideal per fer-la en cinema ja que la càmera s’ajusta als cantants en plans mitjos o curts deixant
tot lo negre a banda, vista la funció en el teatre hauria de ser molt dura de
pair.
Res a dir de Boris com a música, la més russes de les
operes russes, un festival de veus greus com no he escolta mai en cap altre
repertori.
Una catedral musical, però.... el acte de Polònia on
és?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada