Encara que el programa ens venia com plat fort Xostakóvitx,
que ho era sens dubte, qui ha triomfat amb esclats d’admiració ha estat el
piano de Simon Trpceski tan en el seu admirable saber fer en el concert de
Rakhmàninov com amb les dues originals propines que ha regalat, una peça romàntica
de caire rus acompanyat per un violoncel de l’orquestra i l’altre de aires
macedonis aquí acompanyat pel primer violi de la orquestra, amb una manera molt
subtil ha fet lluir i compartir l’èxit amb els dos integrants de la OBC.
La simfonia de Xostakóvitx és densa i esfereïdora en
molt moments amb el segell característic del seu compositor, tan habitual en
fer-nos baixar als inferns per tot desprès
fer-nos pujar a les cimes de l’èxtasi, ha estat resolta amb autoritat i intel·ligència
per el mestre Caballé que ha sortit a saludar sis vegades en el acomiadament a
la fi de la sessió de marcat signe rus tal com va ser el de la darrera setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada