divendres, 30 de setembre del 2011

the green hornet

Desprès de tantes pel·lícules de ‘qualité’ vistes darreament, tenia ganes de veure una de criatures, i cap millor que una que fos un còmic, luxós, divertit i ple de sorpreses. Vanes esperances, que deia aquell, cops d’efecte que m’hagin sorprès: mitja dotzena, repetició constant de persecucions, cotxes cremats, andròmines impossibles i gracietes que no fan riure, la Diaz deu passar mal moment perquè agafar aquest paper mini, mini és demencial, està ja molt gran per fer segons quines coses. Tot plegat, cremar el temps.

THE GREEN HORNET
2011
6 /10





dijous, 29 de setembre del 2011

habemus papam


Un dels Moretti més cuidat estèticament, te moments exquisits reforçats per la mirada i el bon fer del gran Piccoli, estem tan coixos avui dia d’arguments diferents amb una mica de caps i peus que he gaudit enormement de la seva visió. Exceptuant alguns minuts reiteratius del torneig esportiu cardenalici de la segona meitat del film, la resta es veu amb el somriure als llavis i agraeixo que no carregi contra aquests facinerosos que hi ha ara al Vaticà i montà un altre Vaticà sincer, bonic com de ciència ficció, el Vaticà que tots nosaltres voldríem, creients o agnòstics com jo.

HABEMUS PAPAM
2011
8 /10

l'arca russa


Una obra d’art, un experiment, un repte, una bogeria, tot això i molt més, és aquest film que va donar la volta al món i va posar el nom de Sokurov a les pupil·les de tots els crítics de cinema d’abast universal. Dos cents anys de historia de l’Hermitage, Pere, Catalina, Anastàsia... van apareixen com fantasmes de la ma d’un mestre de cerimònies, quasi calcat del seu homòleg del portentós Fellini ‘E la nave va’ i ens fa partícip de la bellesa del art i la inconsistència dels humans. Tècnicament la pel·lícula es màgica, dona la sensació de que esta feta tota d’una tirada en una sola seqüència, potser si o potser no, però l’efecte miraculós a la vista del que veus esta provat, la seqüència del ball final és de les grans de la historia del cinema i el desallotjament del palau és impossible de igualar de cap de les maneres possibles.

L'ARCA RUSSA
2002
9 /10

dilluns, 26 de setembre del 2011

a night in casablanca


No és dels films més bons del tripartit però he rigut en molts moments de manera irrefrenable, en aquesta obra l’Harpo crec que li guanya la partida al Groucho que està una mica més baix que altres vegades, el fet de que la gran Margaret Dumont no hi surti és un gran handicap, aquella santa era absolutament imprescindible per fer brillar al Groucho quasi al infinit. Quina teràpia tan eficient és recorre a cintes velles dels grans mestres desprès de llegir les noticies de la premsa d’un dilluns de tardor. Aquesta pel·lícula no l’havia vist des de que era un xiquet amb pantalons curts i encara m’ha fet riure.

A NIGHT IN CASABLANCA
1946
8 /10

diumenge, 25 de setembre del 2011

complices


El cinema francès sempre ha fet bé els ‘films noir’, aquesta estant una modesta filmació, amb un guió bastant lineal, te la gracia de que els personatges son de carn i ossos, et creus tot el que els hi va passant i com es va desenroscant l’historia, també hi ha de agrair al cinema del país veí que sempre ha estat generós en mostrar pit i cuixa, aquí no queda curt i els xaperos i els clients ensenyen el que tenen que ensenyar sense nyonyeries ‘made in usa’ que follen sempre amb calces i calçotets. Be ja he dit de què anava el film, casats feliços que de quan en quan truquen a un telèfon eròtic i contracten els serveis de noiets de bon veure i millor tastar.

COMPLICES
2009
7 /10





divendres, 23 de setembre del 2011

la ciutat de sagnier

Una mostra que podem considerar modesta en comparació de les altres que s’estan veient últimament, però amanida amb molt bon gust i amb informació didàctica i entretinguda, es petita la sala on es fa la mostra però si t’interessa la ciutat de Barcelona t’hi pots estar una bona estona per l’informació que allí es dona. Sagnier no fou un arquitecte ‘estrella’ no va canviar el mon del art però el que sí va canviar va ser el panorama urbà de la nostra ciutat, quan veus la mostra te’n dones compte que no hi ha dia que no vegis un o deu edificis d’aquest singular arquitecte quan camines la ciutat. Jo vaig treballar 15 anys a la duana de Barcelona sense saber que aquella colossal obra fou parida per aquest gran i original treballador.

EXPO
LA CIUTAT DE SAGNIER
2011
7 /10
CaixaForum








dijous, 22 de setembre del 2011

aleksandra


Tercer títol del mini cicle que m’he organitzat del director Sokurov i essent el film més recent dels tres escollits és el que menys m’ha plagut, encara que he de reconèixer els grans valors que la cinta te i que segurament com totes les obres d’art aniré paint en els propers dies. El tema no pot ser més estrambòtic, una iaia que fa set anys que no ha vist al seu únic net, soldat professional, obté permís de les autoritats de fer-li visita al front, a la guerra de Xexènia, una dona de mobilitat reduïda per l’edat s’embranca en situacions rocambolesques per la tossudesa del seu esperit indomable, sempre observat pels ulls d’una canalla jove de 20 anys, soldadets de joguina, que veuen en l’avia un referent càlid a les seves llunyanes llars i en masculí silenci, enyorades.

dimecres, 21 de setembre del 2011

conseqüencies del pim pam


És per norma de la casa que quan vaig a veure un espectacle teatral condiciono el meu dial d’acceptació depenent de si es teatre amb recursos públics, si és subvencionat per altres vies o si és producte de sales alternatives amb pocs recursos i sense ajudes, tot això pesa molt a l’hora de valorar, jutjar i digerir. Bé avui ha estat la primera alternativa de la temporada, una Barcelona buida per un partit de lliga important a la tele i a la sala molt poca gent. Les comèdies han de tenir molt més públic que els drames perquè les rialles sonores de l’audiència repercuteixen en els actors i sembla que les repliques surten més airoses, això avui no ha passat, estàvem a primera fila i semblava que per el silencia de la sala fessin la funció només per a mi, una llàstima veritable, perquè la idea argumental, plena de sorpreses que no desvetllaré, la interpretació matisada i plena de creativitat, la direcció rica, si es te en compte els minsos recursos que la companyia disposa. En totes les tres facetes, autor, director i actor en Pujolràs en surt ben airós. Aquesta obra em va ser recomanada per un amic molt bon actor del nacional i del lliure i tenia molta raó. Que tinguin molta sort quan portin la funció a Temporada Alta, encara que el títol no m’acaba de fer el pes per difícil de recordar i poc comercial.

TEATRE
CONSEQÜENCIES DEL PIM PAM
2011
7 /10
Xavier Pujolràs



van johnson mgm's golden boy


Quan faig el exercici periòdic de llegir un llibre en anglès quasi sempre trio que l’escrit tracti d’un tema que em sigui familiar, per tenir més coneixement del lèxic emprat en la llengua estrangera, en aquest cas no podia triar millor, Hollywood i Broadway, cinema i teatre els dos oficis del famós actor i dels quals jo crec que en tinc uns quants coneixements. Encara ara a la més madures de les estacions de la vida em fascinen les lluminàries dels noms de les estrelles, les seves coses i els seus tics, soc un fan perpètuament adolescent que es distreu col·leccionant cromos virtuals dels seus ídols al seu cap amb fam infinita d’aquest tipus de material. Es per tot això que aquest llibre ha acomplert les expectatives, el actor rosset i amb cara de pa de pessic, que tota la vida va estar amagant el que realment era i li agradava, és va rodejar de la gent que més m’atrau, ara i sempre, les estrelles i els actors, ja veus un etern adolescent.

LLIBRE
VAN JOHNSON MGM'S GOLDEN BOY
2001
7 /10
Ronald L. Davis





dimarts, 20 de setembre del 2011

mildred pierce


Es necessita tenir coratge per tornar a rodar la mateixa pel·lícula que el director Curtis va rodar el 1945 amb el duel a mort Crawford-Blyth. Doncs bé el director Haynes el té i en surt molt ben parat, es nota que es un vell projecte que te al cap perquè el guio també és d’ell. Una tria del protagonistes excel·lents i una ambientació, musiques, vestuari, decorats tots ells majestuosos per la perfecció mostrada. Kate Winset ahir va guanyar el premi Emmy per la seva interpretació esplèndida en aquesta mini sèrie així com el premi secundari a Guy Pearce que esta altament convincent incloses les escenes repetides sexuals que hi han espurnejant les cinc hores de bellesa i talent.

MILDRED PIERCE
2011
9 /10