Desprès de tantes pel·lícules de ‘qualité’ vistes darreament, tenia ganes de veure una de criatures, i cap millor que una que fos un còmic, luxós, divertit i ple de sorpreses. Vanes esperances, que deia aquell, cops d’efecte que m’hagin sorprès: mitja dotzena, repetició constant de persecucions, cotxes cremats, andròmines impossibles i gracietes que no fan riure, la Diaz deu passar mal moment perquè agafar aquest paper mini, mini és demencial, està ja molt gran per fer segons quines coses. Tot plegat, cremar el temps.
divendres, 30 de setembre del 2011
the green hornet
dijous, 29 de setembre del 2011
habemus papam
l'arca russa
dilluns, 26 de setembre del 2011
a night in casablanca
diumenge, 25 de setembre del 2011
complices
divendres, 23 de setembre del 2011
la ciutat de sagnier
Una mostra que podem considerar modesta en comparació de les altres que s’estan veient últimament, però amanida amb molt bon gust i amb informació didàctica i entretinguda, es petita la sala on es fa la mostra però si t’interessa la ciutat de Barcelona t’hi pots estar una bona estona per l’informació que allí es dona. Sagnier no fou un arquitecte ‘estrella’ no va canviar el mon del art però el que sí va canviar va ser el panorama urbà de la nostra ciutat, quan veus la mostra te’n dones compte que no hi ha dia que no vegis un o deu edificis d’aquest singular arquitecte quan camines la ciutat. Jo vaig treballar 15 anys a la duana de Barcelona sense saber que aquella colossal obra fou parida per aquest gran i original treballador.
dijous, 22 de setembre del 2011
aleksandra
dimecres, 21 de setembre del 2011
conseqüencies del pim pam
És per norma de la casa que quan vaig a veure un espectacle teatral condiciono el meu dial d’acceptació depenent de si es teatre amb recursos públics, si és subvencionat per altres vies o si és producte de sales alternatives amb pocs recursos i sense ajudes, tot això pesa molt a l’hora de valorar, jutjar i digerir. Bé avui ha estat la primera alternativa de la temporada, una Barcelona buida per un partit de lliga important a la tele i a la sala molt poca gent. Les comèdies han de tenir molt més públic que els drames perquè les rialles sonores de l’audiència repercuteixen en els actors i sembla que les repliques surten més airoses, això avui no ha passat, estàvem a primera fila i semblava que per el silencia de la sala fessin la funció només per a mi, una llàstima veritable, perquè la idea argumental, plena de sorpreses que no desvetllaré, la interpretació matisada i plena de creativitat, la direcció rica, si es te en compte els minsos recursos que la companyia disposa. En totes les tres facetes, autor, director i actor en Pujolràs en surt ben airós. Aquesta obra em va ser recomanada per un amic molt bon actor del nacional i del lliure i tenia molta raó. Que tinguin molta sort quan portin la funció a Temporada Alta, encara que el títol no m’acaba de fer el pes per difícil de recordar i poc comercial.
van johnson mgm's golden boy
Quan faig el exercici periòdic de llegir un llibre en anglès quasi sempre trio que l’escrit tracti d’un tema que em sigui familiar, per tenir més coneixement del lèxic emprat en la llengua estrangera, en aquest cas no podia triar millor, Hollywood i Broadway, cinema i teatre els dos oficis del famós actor i dels quals jo crec que en tinc uns quants coneixements. Encara ara a la més madures de les estacions de la vida em fascinen les lluminàries dels noms de les estrelles, les seves coses i els seus tics, soc un fan perpètuament adolescent que es distreu col·leccionant cromos virtuals dels seus ídols al seu cap amb fam infinita d’aquest tipus de material. Es per tot això que aquest llibre ha acomplert les expectatives, el actor rosset i amb cara de pa de pessic, que tota la vida va estar amagant el que realment era i li agradava, és va rodejar de la gent que més m’atrau, ara i sempre, les estrelles i els actors, ja veus un etern adolescent.