Segona entrega de recuperació del cinema de Sokurov i estorat de conèixer aquest director, del qual no em penso perdre res del que faci a partir d’ara, temes originals, interessants, creatius. A vegades sembla que estàs veient el millor Bergmann a voltes és Visconti però per sobre de tot sempre és ell mateix el de la crua mirada i tanmateix plena de tendresa. Que arriscat prendre com a tema el final de la divinitat de la dinastia dels emperadors del Japó i totes les seves conseqüències i fer una obra mestre.
SOLNTSE
2005
9 /10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada