divendres, 16 de setembre del 2011

llum de guardia

La primera actriu de la companyia Julio Manrique, Cristina Genebat, que te un iPhone, contesta les meves linees als pocs minuts d’estar penjat el post, aqui ho teniu:


cris


1- julianen, vols dir? mmmm... potser hauries pogut trobar algo millor...

2- si et repugna la feina del Manrique des de fa tant de temps per què hi vas?

3- quanta estona has perdut carregant fotos i videos al teu bloc? jo, amb tu, per exemple, perdré en total uns tres minuts per a escriure aquest mail i ja em sembla que és una eternitat...potser dediques massa estona a les coses que et repugnen...

4-a part de dir coses que literalment son mentida i xafarderies dignes dels pitjors programes de televisió és evident que de teatre no en tens ni puta idea...per no parlar de l'estil...

5- mmmm, a veure, deixa'm pensar... ets una persona frustrada, envejosa probablement lletja, sense gaire talent per res en concret i segurament folles poc... o malament, això està per concretar. i em sembla que el més trist és que tu ja ho saps. Si és així Julianen és perfecte.

6- no et molestis en contestar perquè no llegiré cap resposta.


Enviat des del meu iPhone

Com ella no vol que li contesti, i que tampoc ho ho faria, li aclariré uns punts que es veu que la preocupen aquí mateix:

Com soc abonat a molts dels teatres de Barcelona ho veig tot, o quasi, el seu home està en el paquet d’ofertes.

Perdo el mateix temps per un Sukorov que per un Manrique, soc així de just.

Tot el que poso ho he llegit en entrevistes que la ‘familia’ ha donat al TimeOut, Ara, Avui etc.

No estic frustrat més que la mitja nacional, soc lleig, sense gaire talent i follo poquíssim, si es que l’interessa.

En quant a que no tinc idea de teatre, només li puc dir que quan ella encara no havia nascut jo anava a ‘El Molino’ i els esquetxos del Johnson i la Lidia eren molt més divertits i intel.ligents que les paraules que vaig escoltar ahir.


Que el fantasma de la Xirgu ens guardi de mals com el que acabem de patir aquesta nit desprès de escoltar la primera obra co escrita per el Sr. Manrique que si bé ja com a director deixa molt mal gust de boca, com escriptor es bord i mediocre. M’explico. Coma director te una manera de fer que és com la seva marca de fabrica i que a mi em posa nerviós perquè repeteix la formula que vista la primera vegada et pot fer gracia, la segona ja no te’n fa gens la sisena, literalment et repugna. Sempre ha de posar títols projectats com si estiguéssim al cinema, sempre ha de posar una musica molt ‘trendy’, moderna i tal i amb un volum propi de una disco, sempre ha de posar parrafades senceres en angles, vinguin de cara o de cul, sempre ha de posar de protagonista la actriu de la veu xisclenera que per cert és la seva dona, sempre que pot fa sortir un paio pèssim actor i amb una dicció terrible d’origen anglosaxó que te un gran problema en mostrar el pentinat ‘Sunsilk’ a totes les obres, sempre que pot despulla tímidament als actors que no les actrius, però despullats ben correctes, no fos cas que penséssim que... en fi ens han penjat la llufa del sants innocents amb aquest director d’alt standing. La gent aborregada com es natural ho ha rigut tot, i aplaudiments a dojo, la platea 60% ocupada, la paraula ‘polla’ surt al menys 12 vegades en el recorregut de la obreta que ens ocupa aquesta nit.

TEATRE
LLUM DE GUARDIA
2011
3 /10
Sergi Pompermayer - Julio Manrique





3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'he quedat garratibat de la resposta de la CRISTINA GENEBAT.... es increïble una reacció així, per poc que li agradi la teva crònica. Demostra ser barruera i molt maleducada. Sols faltaria que les persones que estimem el Teatre tinguéssim que fer la pilota als directors i actors de les obres que anem a veure.

Jo creia que estàvem a un país on podíem opinar lliurament i veig que encara existeixen persones que no entenen la llibertat quant no s'està d'acord amb el seu treball. Això m'entristeix molt ...i crec que a partir d'ara no la veure simplement com una actriu.

Julianen no t'arronsis. Segueix com sempre, opinant en el teu Bloc, que es el teu mitja d'expressió el que penses en tot moment. No estic d'acord amb tot el que dius a la teva crònica però a mi l'obra em va decebre moltíssim tal com explico en "Voltar i Voltar"

Miquel

Florestán ha dit...

A todo se le llaman actrices....
A mi tampoco me gustó, espero la próxima....
Saludos

Anònim ha dit...

Sincerament, dubto que la Cristina Genebat hagi escrit això... no li cal. De totes maneres, el to de la teva crítica és ofensiu a més no poder. No se si mai t'has posat a muntar un espectacle. Si és que sí hauries de saber la feinada que significa, fins i tot quan ho fas malament. Si és que no, guarda't molt de criticar amb tanta ferocitat la feina dels altres. Jo tampoc no vaig sortir gaire content de l'espectacle, em va decepcionar força. Però si es poso a criticar-lo ho faré argumentant la meva opinió i sempre des del respecte més absolut.
Dit això, em sembla fantàstic que tothom expresi les seves opinions, en sigui o no expert. Però des del respecte.