És per norma de la casa que quan vaig a veure un espectacle teatral condiciono el meu dial d’acceptació depenent de si es teatre amb recursos públics, si és subvencionat per altres vies o si és producte de sales alternatives amb pocs recursos i sense ajudes, tot això pesa molt a l’hora de valorar, jutjar i digerir. Bé avui ha estat la primera alternativa de la temporada, una Barcelona buida per un partit de lliga important a la tele i a la sala molt poca gent. Les comèdies han de tenir molt més públic que els drames perquè les rialles sonores de l’audiència repercuteixen en els actors i sembla que les repliques surten més airoses, això avui no ha passat, estàvem a primera fila i semblava que per el silencia de la sala fessin la funció només per a mi, una llàstima veritable, perquè la idea argumental, plena de sorpreses que no desvetllaré, la interpretació matisada i plena de creativitat, la direcció rica, si es te en compte els minsos recursos que la companyia disposa. En totes les tres facetes, autor, director i actor en Pujolràs en surt ben airós. Aquesta obra em va ser recomanada per un amic molt bon actor del nacional i del lliure i tenia molta raó. Que tinguin molta sort quan portin la funció a Temporada Alta, encara que el títol no m’acaba de fer el pes per difícil de recordar i poc comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada