No és dels films més bons del tripartit però he rigut en molts moments de manera irrefrenable, en aquesta obra l’Harpo crec que li guanya la partida al Groucho que està una mica més baix que altres vegades, el fet de que la gran Margaret Dumont no hi surti és un gran handicap, aquella santa era absolutament imprescindible per fer brillar al Groucho quasi al infinit. Quina teràpia tan eficient és recorre a cintes velles dels grans mestres desprès de llegir les noticies de la premsa d’un dilluns de tardor. Aquesta pel·lícula no l’havia vist des de que era un xiquet amb pantalons curts i encara m’ha fet riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada