dilluns, 30 de novembre del 2015
XIX concurs d'escultura pere jou
XXIX concurs de pintura sanvisens
XXIX Concurs de pintura Sanvisens from Enric Julian on Vimeo.
Una mostra amb moltes pintures de factura i temàtica
interessant, any rere any es veu que, en aquest ja entrat en anys segle 21, la
pintura, figurativa li pren avantatge a la pintura abstracta.
També es demostra palpablement que les artistes de
sexe femení son més nombroses que no pas del cantó dels homes, un altre
constatació.
Un primer premi molt ben adjudicat segons el meu punt
de vista ja que la ejecció d¡aquesta pintura de poc cromatisme es impecable.
EXPO - XXIX CONCURS DE PINTURA SANVISENS - 2015 - 8/10 - Palau Maricel Sitges
everest
Dues hores de film i on estàs una hora patint, per la
mala llet del director de fer-te sentir aquell suplici que deurien sentir els
expedicionaris dels anys 90 en aquella arriscada y trista expedició.
Per un altra banda et vas preguntant, i qui cony els
ha fet venir fins aquí?, ningú, doncs si es moren, si perden el nas o les dues
mans, és el seu problema.
Clar que si no hi fossin aquestes persones de caire
aventurer i que volen deixar petjada pel seu pas per la terra, el món seria una
massa de gent conformista i aturada.
Així que no saps on quedar-te, el que si que no es pot
dir res es pel repartiment especialment per part de les dones, Watson, Wright i
Knighitley, fan poca feina però cobren el seu salari d’estrella.
Vistes d’una gran espectacularitat i rucades fílmiques
a dojo, típic cinema d’acció americà, infantil i topic.
diumenge, 29 de novembre del 2015
bon rétablissement !
El director Jean Becker ha de ser una persona excel·lent
per els arguments que inventa per cada un dels seus films, sense estar aquesta peça
a l’alçada de la seva obra mestre ‘Dialogue avec mon jardinier’, te uns moments
de exultant tendresa, amagada sota una capa de dura masculinitat.
Un director, que amb 82 anys, treu una pel·lícula com
aquesta és d’aplaudir i picar de peus per la seva gosadia en intentar fer la
gent una mica millor que abans de començar la projecció del film.
Un repartiment de rostres coneguts i altres del tot
nous, ambdós grups uns resultats perfectes i harmoniosos.
Ganes de fer un cicle d’aquest director per
endinsar-me en el seu tan peculiar món.
dijous, 26 de novembre del 2015
baltasar porcel. mallorca, barcelona, el món
L’estimació per aquest autor, ho he de confessar, era molt
feble, ja que no he llegit mai cap llibre del seu repertori i unes
inexplicables prevencions físiques feia que el escriptor com a persona no m’entres
de cara, el mateix em passa amb Vargas Llosa.
El fet de que el comissari de la mostra fos en Julià
Guillamon, home erudit i de savis interessos, ja feia que la meva expedició
tingues la seva justificació.
I així ha estat, es una mostra dissenyada de manera
molt elegant i atractiva i encara que es coneix-hi ben poc la obra del
escriptor, com ja he dit al principi, t’atrapa el interès per les coses
inesperades que lli t’hi pots trobar.
Una experiència gratuïta molt interessant, val la pena
apropar-se al Palau Robert.
Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món from Enric Julian on Vimeo.
EXPO - BALTASAR PORCEL. MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN - 2015 - 8/10 - Palau Robert
actrius catalanes del segle XX
Una mostra de dimensions moderades per servir de meravella als seus propòsits, el donar a conèixer el potencial artístic que han tingut les dones del nostre teatre, i que defensen en les dues llengües els més alts propòsits dels autors de teatre d’àmbit universal.
Es nota tant l’estimació que hi han posat els comissaris
Joaquim Noguero i Joan Casas en cada una de les estàncies on s'explica l’exposició,
que només em queda donar les gracies o millor, ja que estem en terreny escènic,
donar un fort aplaudiment.
Exposició que no es pot fer amb presses perquè els
filmats son una delícia, entranyables i de qualitat garantida.
El filmat que hi ha poc abans de que la exposició es
tanqui, te un final on surt la llista de totes les actrius que han pres part en
aquell vídeo.
Quan vas intentant llegir els noms, difícil tasca ja
que la càmera porta molta pressa, i veus el tresor que hem tingut de poder
gaudir encara que sigui per unes hores, d’aquelles dones que tot ho donaven per
commoure’t i fer-te sentir que estaves viu.
Trist es de veure també moltes actrius que encara no els
hi tocava, ja no estan entre nosaltres, sort tenim de tenir eles vídeos que es
feien per les televisions on encara podem escoltar les seves personals i poderoses
veus.
Actrius catalanes del segle XX from Enric Julian on Vimeo.
EXPO - ACTRIUS CATALANES DEL SEGLE XX - 2015 - 10/10 - Palau Robert
dimecres, 25 de novembre del 2015
distinció, un segle de fotografia de moda
DISTINCIÓ, un segle de fotografia de moda from Enric Julian on Vimeo.
Una mostra de la fotografia que es feia a Espanya i molt especialment a Barcelona en el
transcurs del segle 20 i una mica de tast del segle actual.
Per la carrincloneria endèmica hispana fins els anys
60 no hi ha gaire res que valgui la pena.
Amb el moviment barceloní dels 60 endavant ja es veu
una qualitat parella a la que es podes fer a Paris o a Londres, cosa que ens
els anys anteriors el abisme entre les fotos de Paris o les de Madrid o
Barcelona es un vast oceà de incapacitat creativa.
Una cosa que mai havia vist i m’ha sorprès es que hi
han seleccionades algunes fotografies que es pot veure la seva replica en una
mena de fotografies amb relleus diversos per poder gaudir de la exposició els
discapacitats de visió.
També la presentació de la mostra s’ha fet amb
traducció simultània amb llenguatge de signes per que esta privat del do de l’audició.
El Ajuntament de Barcelona, que es qui regeix aquest
museu, se esta posant les piles.
bessie
Dos punts molt positius per valorar aquesta biopic de
la gran cantant Bessie Smith, mite indiscutible del blues per tota l’eternitat.
1 – La gran, extraordinària, potent, humana i salvatge
interpretació que fa Queen Latifah en la recreació d’aquella llegenda musical,
considerant el gran risc que fou el que Latifah posava la veu també en les
cançons, i se’n surt completament victoriosa.
2 – La qualitat que totes es produccions HBO ofereixen
en les series de televisió, feia augurar un nivell similar en les seves
produccions cinematogràfiques, i així ho demostra en aquest film on els detalls
de reproducció de l’època estan cuidats al màxim.
Afegiria també la quantitat de musica dels anys 20 i
30 que s’escolta en el transcurs de les dues hores de projecció, musica
impecable en la selecció , interpretació i resultats finals pels caires estètics.
Les escenes lèsbiques de la protagonista amb la seva
protegida estan molt mesurades peromolt clares en el que volen dir i representar
així com el nu frontal de Queen Latifah, valent arriscat i completament
justificat en el context fílmic.
les adieux à la reine
Aquest film esta programat al CaixaForum com una de
les activitats paral·leles a l’exposició de Le Brun ja que encara que ens parla
de Lluis 16 i no del Lluis 14 de la mostra, està en gran part rodat a Versalles
i per això m’ha interessat revisar-lo.
La gran sorpresa es que centrant-se únicament en tres dies cabdals de l’historia de França,
el 15, 16 i 17 de Juliol i com a transfon la revolució deguda a la presa de La
Bastilla, entrem de fons en una historia d’amors lesbians d’alt voltatge.
Per una banda tenim a la lectora de la reina que esta
fascinada per la seva reial mestressa i compensada per Maria Antoinette amb
detalls molt significatius però sempre guardant les distancies de reina i
serventa.
És aquesta serventa la que ens explica la pel·lícula amb
els fets de revolució que esta vivint Paris.
Per l’altra banda la gran parella sentimental formada
per la reina de França i la seva estimada la duquessa Gabrielle de Polignac.
El plot de la pel·lícula és com la reina se les
empesca per salvar a la seva preciosa estimada de la fulla de la guillotina
utilitzant la seva serva per tal menester.
dimarts, 24 de novembre del 2015
divinas - modelos, poder y mentiras
L’autora d’aquest estudi o assaig sobre aquest món tan
aparentment conegut però del que no en sabem res els que ho vivim des de la
perifèria, és un cas molt curiós i per aquesta raó em vaig decidir a la seva
coneixença.
Abans de ser escriptora i amb doctorat universitari de Escòcia, de molt joveneta va ser model de passarel·la i de publicitat, amb tot
aquest bagatge dins el món de les models en el moment que se li va acabar la
corda, o sigui que ja era massa coneguda i ja no tenia aquella lluentor que te
la adolescència i la primera joventut, va decidir estudiar a una universitat
del Regne Unit i amb el segon bagatge adquirit, el de les paraules, les idees i
les lletres, va decidir explicar aquell món que ella coneixia tan bé.
Amb aquest llibre dona per una part el relat històric
des de el primer modista que va utilitzar una persona viva per presentar els
seus dissenys a la fi del segle 19 i a partir d’aquí et va conformant les
moltes fluctuacions que han succeït en el món de les models, des de els orígens
que eren unes simples perxes que caminaven portant uns vestits per ser venuts al
millor postor, fins avui dia en que les models són icones representatives del
poder econòmic i de la cadena mediàtica, màxim exponent del món globalitzat en que
estem immersos.
Un llibre, moltes vegades amarg perquè per cada noia
que arriba a ser estrella poderosa, n’hi han un miler s’ofeguen en un món
despietat que acostuma a tractar-les pitjor que operaries d’una cadena de
muntatge de qualsevol factoria, amb la desavantatge que les models quan
s’acosten a la trentena ja són considerades rebuig i la seva vida moltes
vegades ja esta truncada inexorablement.
Un experiment literari interessant que recomano
especialment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)