D’una novel·la original del 1944 de Kathleen Winsor,
que va ser best seller a tot el món per la gracia de barrejar historia anglesa
amb erotismes i vides pecaminoses, el productor Zanuck de la Twenty va comprar
els drets per la pel·lícula a preu d’or, la pel·lícula va costar un total 6
milions de dollars i en va recollir 16 milions, negoci rodo.
La pel·lícula la va començar a rodar un altre director
i uns altres actors, per anar a parar a Preminger de director, i com actriu
Linda Darnell encara que la que hagués estat perfecte per aquest rol de dona de
moral dissipada seria Lana Turner, però la Metro no la va cedir i la Darnell es
va convertir en súper estrella i dona desitjada per la totalitat dels homes del
planeta, per la seva sensualitat embolcallada d’una bellesa absoluta.
Un film que va ser denunciat per la lliga de la decència
americana i això la va condemnar a no anar a cap nominació dels oscar ni tan
sols al del vestuari, que veritablement és un fet increïble, però que va
incrementar la seva assistència a les sales com sempre passa.
Aquí a la Espanya de la post guerra aquesta pel·lícula
convenientment maquillada i mutilada va fer estralls ja que amants, adulteris,
fills bastards i dones sense escrúpols morals per el règim de l’època eren com
un ferro candent en les consciencies franquistes.
Vista ara és un conte distret d’aventures i amors passionals,
revisió a l’americana de la historia europea tan irreal com feien aquells guionistes
de Hollywood amb tot el que els i passava pel magí.
El fet és que les dues hores llargues del film et
passen com un sospir i el immens plaer de veure a George Sanders interpretant
al rei Charles no te preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada