Aquesta comèdia és de totes les de la trilogia la de
plantejament més senzill i menys rebuscat i per això és la que més m’agrada’t i
sobretot emocionat.
Un sincer retrat de família amb totes les misèries i
virtuts, on per sort o per desgracia tots ens hi veiem retratats en algun passatge
de l’obra.
La estructura de la classe mitja catalana és prou
inamovible i conservadora per fer el tema exposat, en mes de dues hores de alta
intensitat interpretativa, un tema d’ampli espectre i amb una llum clara en les
ganes del autor de salvar la condició humana amb un preciós brot de esperança
compartida.
Com sempre deixo pel final la tasca de direcció de
Casanovas no menys valuosa que la de la autoria, tot el repartiment actua sense
defallir minut rere minut causant uns silencis que tallen l’alè en la sala gran
del Lliure que estava totalment plena d’un públic hipnotitzat.
És una comèdia sí, on hi han poques rialles, són temes
seriosos que tots tenim el perill de patir-los, com fulla de guillotina pendent
del nostre cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada