Dos punts molt positius per valorar aquesta biopic de
la gran cantant Bessie Smith, mite indiscutible del blues per tota l’eternitat.
1 – La gran, extraordinària, potent, humana i salvatge
interpretació que fa Queen Latifah en la recreació d’aquella llegenda musical,
considerant el gran risc que fou el que Latifah posava la veu també en les
cançons, i se’n surt completament victoriosa.
2 – La qualitat que totes es produccions HBO ofereixen
en les series de televisió, feia augurar un nivell similar en les seves
produccions cinematogràfiques, i així ho demostra en aquest film on els detalls
de reproducció de l’època estan cuidats al màxim.
Afegiria també la quantitat de musica dels anys 20 i
30 que s’escolta en el transcurs de les dues hores de projecció, musica
impecable en la selecció , interpretació i resultats finals pels caires estètics.
Les escenes lèsbiques de la protagonista amb la seva
protegida estan molt mesurades peromolt clares en el que volen dir i representar
així com el nu frontal de Queen Latifah, valent arriscat i completament
justificat en el context fílmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada