Serà per el dia conflictiu al parlament de Madrid, o
per un programa que no va atraure gaire al públic, la qüestió és que l’Auditori
lluïa poc, amb una mitja entrada d’ocupació estant molt generosos.
Ruïna per la caixa.
La veritat és que l’escalfament de la sala no es va
produir mai i malgrat de la bona feina del jove director Hernández Silva del
que ja li coneixíem unes bones nits.
El magnètic virtuosisme del solista Bavouzet va fer reviscolar
una mica el clímax que hagués de tenir tot el programa i molt generós ens va
regalar dos propines d’autèntica màgia en la seva desmesurada tècnica quasi de
circ, del bon circ es clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada