No és un altre Hamlet o millor dit no és un Hamlet
qualsevol, es tracta d’una versió nova, fidel i a la vegada agosarada.
El director Pau Carrió ha fet una versió sense cap regust
historicista però a la vegada conservant tot el contingut d’aquesta tragèdia de
totes les tragèdies.
Encara que els actors vesteixen roba de la mes
absoluta actualitat, vestuari per aplaudir en tot el seu conjunt, bravo Silvia
Delagneau, no grinyola res en el transcórrer de la complicada trama dramàtica.
La escenografia de Sebastià Brosa i del mateix Carrió
és sòbria, elegant, sintètica ,efectiva i solida una mena de macro túmul
funerari de marbre de Carrara.
El profit que el director a tret de tots i cada un
dels actors en els seus moments de gloria privats, tant en la part còmica com
en la tràgica és màgic i espectacular.
Deixo pel final un paràgraf especial pel Hamlet de Pol
López per els tres-cents recursos de gran actor, actor estrella, que mostra en
el transcurs de les quasi tres hores d’espectacle, gesticulació mímica, expressivitat
corpòria, canvis de veu múltiples, emocions contingudes o exageradament desbordades,
tot això i més en grau excels, estic segur que en tot el que he vist hi ha un
tant per cent de treball d’actor que és de collita pròpia i que el director
embadalit li ha donat per bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada