Gran nit de Teatre.
Ja tenia ganes de veure una tragèdia sense fissures ni
concessions, el director Lavaudant ha creat un muntatge sintètic i eficient per
fer discórrer les escenes sense lapsus, amb una visió cinematogràfica, agafant
com a model el cinema negre que es feia a Hollywood en els anys que la intensa
obra de Miller es va estrenar a Nova York, anys 50s.
Peça fonamental per aquest emotiu espectacle és sens
dubtes el comptar amb l’actor més sincerament veraç que te aquest país, el gran
protagonistes de tantes obres de teatre i pel·lícules, sempre en estat de
gracia i gloria, el veí meu, Eduard Fernández .
Te aquest actor en aquesta obra un dificilíssim paper
ja que sobre el escenari veiem una persona que per unes raons inconfessables, tot
el que fa es tort i mesquí, però es tanta la qualitat interpretativa que el director
ha insuflat al actor, que fa transmetre al públic el seu patiment íntim per
aquella passió incontrolable i que està per sobre del bé i del mal, fa fins hi
tot que sentim llàstima per aquella tràgica figura condemnada al mes terribles
dels patiments.
Quasi dues hores de gran plaer, desgraciadament gens fàcil
d’aconseguir assegut en una butaca de teatre aquesta temporada barcelonina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada