Film de simplicitat màxima, i això és el que el fa més
atraient sobre tot perquè tot el que explica és de la més rabiosa quotidianitat.
Com diu el proverbi, el millor de la festa és el dia desprès,
la mirada riallera del noi jove del film en l’escena final de la pel·lícula
mentre esta a la universitat escoltant una classe de no importa el què, ho diu
tot.
La sinceritat dels actors i la gràcia de la ma del
director fan d’aquest film una obra ben rara dins la temàtica que toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada