He de dir primer de tot, que aquesta obra que no l‘havia
vist ni tan sols en un Estudio 1 de la Televisió Española, no m’interessa quasi
gens a no ser per el seu valor històric documental.
Veure uns conceptes morals que estan tan lluny de la
meva manera de ser i de pensar, no m’aporta gaire be res que no sabés o
tanmateix detestés.
Els director d’avui dia, Helena Pimienta en aquest
cas, s’han de trencar la closca per fer digerible un text amb cap connexió als
nostres temps, aquí hi han rondalles, sarabandes, coreografies, explosions,
trons i llamps per atordir al públic i evitar una somnolència en el cas de
deixar el text ras i pelat.
Obra cridada, amb moviment constant i presumiblement
amb una podada de versos prou considerable.
El vers de Calderón, a moments, és ric i florit, amb
la gran llàstima de que sota la fullaraca de boniques paraules no hi ha cap
emoció que em arravati el cor i em commogui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada