Desprès del calvari d’escoltar la música de la estrena
mundial del compositor català Parra, 25 minuts d’ infringit turment pel simple pretexta
de trencar normes i ser original i diferent ,començà el veritable concert.
Un virtuós de luxe, Capuçon, per interpretar un dels
concerts de violoncel més rutilants del catàleg d’aquest instrument, observar
les seves expressions facials i corpòries de plaer orgàsmic mentre escoltaves a
la vegada, el diví so del seu instrument il·luminant la intensa partitura de
Dvorák, és un plaer que no te preu.
Per concloure una simfonia que mai havia escoltat i aleshores
tota aquella musica em sonava tan familiar i estimada, el geni rus Prokófiev en
el seu ballet Romeu i Julieta, escoltat cents de vegades, va deixar constància
de tots els seus obsessius sons i truculències orquestrals, que m’han permès en
cada un dels seus quatre moviments reconèixer dotzenes de frases musicals dins
una partitura del tot desconeguda fins aquell
moment.
El director Ono va fer brillar l’orquestra OBC de
forma inqüestionable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada