No sé perquè Todó és l’únic autor que li he llegit
totes les seves novel·les publicades fins ara.
Podria ser per proximitat de la edat del naixement, o
per la proximitat geogràfica on estan situades tots els seus escrits o perquè
ens coneixem personalment com simples coneguts de llocs comuns.
Aquesta introspectiva i madura estripada interior és
la més autobiogràfica de totes, no tan sols per la feina que fa el protagonista
que es la mateixa del autor, sinó per tantes i tantes vivències i pensaments ja
repetits en escrits anteriors.
El motiu descrit, el de ajudar a superar l’ultima carència
de drogues al seu fill, és un mer pretexta per explicar el analític i
pretesament fred caràcter del protagonista i autor de la obra.
Un repàs a l’historia de Barcelona en els primers anys
de la transició ha fet també que la lectura fos un plaer ple de sorpreses i
records personals.
