Deixat a mig llegir.
No li veig la gracia de fer ficció amb uns personatges
al voltant de la vida de Picasso en els seus primers anys de joventut a Paris.
Segurament si els noms que surten a la novel·la fossin
noms corrents i de persones anònimes la lectura del llibre m’hagués interessat
més.
El fet de jugar amb noms mítics de l’historia de
l’art, inventar llocs, situacions i gairebé tot el que es llegeix em causa un
regust de malestar per veure el caràcter d’interès crematístic de l’autora,
dret totalment acceptable, però no per malaguanyar el meu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada