Un Allen inquietant i morbos al màxim, tothom te
fissures i coses que amagar.
La perpetua disjuntiva del que està be i el que no,
fluctuacions de consciencies.
Interpretacions pulcres i exquisides com sempre (única
excepció la del matrimoni Bardem-Cruz), sorpreses del guió i exteriors quasi
idíl·lics.
Què més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada