Una joia de funció, un dels millors Achimdanke, direcció
musical vibrant i càlida a la vegada i la escènica sintètica però rica d’elements
d’un bon gust excepcional, fins i tot a la manera de saludar al final de la
representació, genial McVicar.
El millor repartiment imaginable, aquí tots quatre a
veure qui pot més, Sondra i la seva veu estereofònica i una interpretació digna
de la Davis, Elina, la mes bonica de les mezzos de l’historia aquí ens fa la
millor Sara mai escoltada, Matthew, cristall de veu de preciós color i Mariusz que
vesteix el personatge ple de matisos, sempre en mascle mig elegant mig xulo i
oferint el seu conegut torrent de veu.
Dubto que pugui veure una versió del Roberto millor
que aquesta, ja que en conjunt és el millor vist mai fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada