Madama Butterfly es una afortunada opera perquè he vist moltes funcions en que apartant-se de les coordenades estrictes del muntatge original en surt ben parada com es demostra en aquest afortunat Achimdanke d’avui.
El director Minghella sense apartar-se molt de la estètica que li escau al drama líric, ha introduït unes novetats fins avui mai vistes i que li donen una profunditat visual a la tràgica i romàntica partitura.
El èxit de la funció recau en gran part a la soprano letona Opolais on en cada moment dona el to just dramàtic per commoure al espectador sense fer ‘de caricatura japonesa’ com em vist en moltes altres produccions.
La resta del equip li donen recolzament de qualitat molt apreciable i tot plegat fa que al transcurs dels tres actes les emociones flueixin sense parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada