Una funció que gracies a la gran qualitat de la posada
en escena del director Putney i a la vigorosa direcció orquestral del director
Metzmacher és veu i s’escolta fins al final amb cert interès per veure com
aniran les solucions escèniques.
La part vocal no esta al mateix nivell malauradament
la protagonista te poc carisma dramàtic i la veu forçada, el segon rol femení
(Denoke), gran actriu, però no n’hi ha prou, el segon acte fa patir de valent
amb uns aguts estripats que fan fins hi tot tremolar el canelobres de cristall de Bohèmia del
Wiener Staatsoper i els dos rols masculins principals en un seguit continu de
desafinats sense remei.
De totes formes es un regal (Achimdanke) que la
mateixa setmana que es dona la funció a Viena la pugui veure jo a casa tan
panxo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada