Un Auditori que feia goig del bo, localitats
exhaurides, fins i tot les llotges de tercer pis que quasi no tenen visió
estaven ocupades, i no era per menys, els dos monstres sagrats de la musica nord-americana
del segle XX de la maneta per portar felicitat als fidels a la seva musica i al
seu talent.
El director Grams que sent aquest tipus de musica com
una cascada de foc que li corre per les venes en el primer minut s’ha posat a l’audiència
a la butxaca, ha ballat el que ha volgut i els elements de l’orquestra se’ls
veia contents i feliços de estar conduits per un home que els hi ha comunicat
vida, estímuls i a la fi gloria.
Els programadors de properes temporades ja veuen per
on han d’anar i trencar una mica els esquemes tradicionals de la musica
programada: barroca, clàssica, romàntica etc. la gent no vol estrenes de peces
de 10 minuts de musica de compositors actuals, insuportables, pretensioses i
avorrides, peces per cert, que mai més es tornen a interpretar per la senzilla
raó que no connecten amb ningú.
Ara li toca a rescatar a Nino Rota o Morricone
Concert enregistrat per TV3 i que properament es podrà
veure pel canal 33
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada