Un producte ben estrany de la cinematografia del país veí
que m’ha sorprès per moltes raons.
Una actriu, Ana Cristina de Oliveira, inquietant i
plena de recursos interpretatius i també de gran bellesa física.
Un tema original i molt poc explotat, el de la
suplantació de la personalitat, en aquest cas el de una persona morta i del
sexe contrari.
Una llibertat de imatges de caire íntim i sexual sense
fissures, això gracies al director Joao Pedro Rodrigues, que ja em va sorprendre
favorablement en el primer film que li vaig conèixer ‘O fantasma’.
Un treball on es barregen contínuament, l’amor, la
mort, les obsessions, la bona gent i el deliri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada