Una joia de ficció novel·lada que en tot moment sembla
que estàs vivint una realitat inqüestionable.
La tendre i intensa amistat i estimació entre dos poetes de
dinou anys quan es coneixen, en Tomeu Rosselló-Pòrcel i en Salvador Espriu, magníficament
relatada amb llenguatge poètic, tal com cal en aquest especial moment històric
dels dos grans literats incipients, per la ma destre i el pols sensible de
Sebastià Alzamora, aquí en el seu moment més fructífer i brillant de la seva
dilatada carrera.
La majoria de les pagines et porten a la tremolor dels
sentits degut al cicló d’emocions que l’autor sap donar a aquest tan especial
relat.
L’ultima frase de la novel·la, de tres someres línees,
es la més bonica que he llegit mai en un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada