El comentari es centrarà únicament a la brillant tasca
del director d’aquesta tragèdia romàntica, el eminent Sergi Belbel.
El mateix que deia en l’escrit sobre el de Filippo de
Pascual, aquí ho corroboro amb la mateixa intensitat ja que al cap de cada temporada
veiem molts muntatges teatrals i quasi tots son de factura correcta, perquè
avui hi ha gent molt preparada ja des de que surten del Institut del Teatre
però ai, la correcció no es genialitat.
Als deu minuts de començar l’obra ja tens sorpreses
interpretatives o visuals en el espai escènic que et fan assabentar de que allí
hi passa alguna cosa fora de l’acostumada quotidianitat.
En el transcurs de les dues hores del espectacle el
director crea una espiral de tensió teatral, i notes que la obra puja i puja en
intensitat i en cert moments fins hi tot et costa mantenir el teu ritme de
respiració habitual.
Parlar de la magnifica qualitat interpretativa de
tot el repartiment o dels recursos escenogràfics del tot impactants seria una
obvietat que ho deixo per la critica especialitzada, aquí no em resta només
agrair al director Belbel el bon moment que m’ha fet gaudir d’aquesta autentica
batalla de reines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada