Aquest film nou d’Agustí Villaronga, extremadament dur
de pair no és un plat per tots els gustos.
La terrible i difícil situació del poble cubà als anys
del fi de segle està relatat minuciosament en un cúmul de situacions de vida
quotidiana, pas per pas.
Menció especial pels tres principals protagonistes que
gracies a la ma destre del director fan entenedora i quasi justifiquen la seva dissortada
vida plena de malifetes i desgavells de conductes.
Tares com el masclisme i l’homofòbia són presentats aquí
com drets adquirits i tira per terra la llegenda esquerrana de que la educació
de la Cuba castrista era un model a seguir.
L’erotisme tan recurrent en Villaronga llueix esplendent
en totes les escenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada