Avui fan parella dos dels compositors mes estimats
(two of my five), Strauss amb una de les seves ultimes composicions i
Xostakóvitx en la seva etapa mitjana de vida creativa.
El concert del primer, era nou per a mi, original la
formula de donar protagonisme solista a un instrument com la trompa, tot un
repte que portat a terme pel genial compositor alemany te un resultat excel·lent.
La simfonia del compositor rus, és pel meu gust la
millor per la seva densitat en les imatges que t’explica i sobre tot perquè te un
primer temps que em carrega d’energia les bateries receptives com poques altres
peces musicals ho poden fer.
El director Sinaisky que ja havia estat molt apreciat
quan el vaig escoltar al any 2014 amb la simfonia no. 11 també de Xostakóvitx,
ha esta avui exultant de saviesa i sensibilitat creativa tant en la part
brillant i timbrada com en els pianíssims i les pauses.
A la fi del concert el solista de la trompa acompanyat
per uns quants elements de vent de la OBC ens han ofert com a propina una peça
de repertori dels estàndards americans i no cal dir que a la fi de la 7a. Simfonia
les aclamacions, els bravos i els crits de joia han estat immensos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada