Traducció catalana del original basc ‘Sprako tranbia’,
una partida de escats amb quatre jugadors, tots ells personatges fora de
normes, un avi amb demència senil, la seva germana de comportaments del tot irregulars,
un jove okupa en el pis dels vells que no sap molt bé on va i la seva ‘novia’ ginecòloga
que esta també molt desubicada.
Amb aquest pomet de insòlits caràcters l’autor va
omplint pagines amb un llenguatge i estructures narratives originals, surrealistes
i per sobre de tot màgiques.
Escriptura impecable de gran mestre i això que aquesta
fou la seva primera novel·la.
L’autentica emoció però, m’ha colpit molt poques
vegades, segurament per les grans diferencies de concepte que com a mediterrani
tinc amb totes les arts del país cantàbric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada