Un autor, Mendicutti, al que li tinc certa predisposició
ja que les seves novelles sempre hi ha punts coincidents a la meva manera de
pensar i de fer, no tots però, potser aquesta afinitat autor / lector esdevé
per la coincidència del dia de naixement, jo un
parell d’anys abans que ell, un Àries de cap a peus per les fantasies i
els impulsos, però sempre amb la veritat gens dissimulada encara que li
comporti problemes, sí molts problemes.
Com al protagonista de la novel·la, un escriptor d’èxit
gadità de edat madura que viu a Madrid i que s’enamora d’un noi mes jove que
ell i que malauradament no el fa feliç si es que la felicitat existeix.
No pots llegir ni una pagina d’aquesta terriblement romàntica
historia, la més intensa de totes les que li he llegit, sense pensar que el
protagonista és el mateix autor convenientment disfressat.
El capítol en que hi ha les llargues cartes que li
envia al gos Romeo, regal que li fa al seu jove enamorat, són de antologia.
Llenguatge ric i exuberant com sempre fan la lectura
un plaer, ja repetit en múltiples ocasions.
Mendicutti és un home molt intel·ligent ja que estant
el autor més gai en llengua espanyola, ha aconseguit que les seves novel·les també
interessin als lectors i lectores de l’altra banda del riu, tant d’aquí com d’allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada