eliogabalo

Confesso el meu desconeixement d’aquest tipus de musica barroca i he de dir que aquest Achimdanke arqueòlogic m’ha fet pensar molt mentre escoltava les tres llargues hores de musica d’aquesta desconeguda opera.

Si el segle XVII es símbol i referència en quasi totes les arts no comprenc com en apartat musica operística va quedar tan encaixonat i encotillat sense que els seus paràmetres hagin traspassat la frontera del temps.

Fent un ràpid repàs a la historia de les arts d’aquest segle podem trobar en pintura noms rutilants com Rembrandt, Murillo, Velazquez, Caravaggio o Rubens, en el apartat arquitectura i poso Borromini, Wren, Chuirriguera o Le Notre i en de escultura Bernini o els espanyols Juan de Mena, Martinez Montañes o Gregorio Fernandez, cada un d’aquests noms son punta de piràmide de valors mai igualats.

En canvi en el apartat musical, aquells llargs recitatius pesen com una llosa sobre els escoltadors dels segle XXI, o al menys en la gran majoria dels aficionats a l’opera a jutjar per les poques representacions que es fan arreu d’aquest gènere.

El Palais Garnier guarneix amb tota mena de fantasies la funció per fer-la més atraient, canvis de vestuari d’arriscat diseny, joventut mig nua, elements decoratius quasi de Zara Home, banys d’or líquid del protagonista a la vista del públic, etc. tot això interpretat per unes veus molt interessats i atractives ja que la sorpresa auditiva d’escoltar als contratenors sempre m’atrau.

DVD - ELIOGABALO -2016 - 6/10 - Paris Garnier - Leonardo García Alarcón, Thomas Jolly - Franco Faguioli, Paul Groves, Nadine Sierra, Elin Rombo

tristan und isolde

El Wagner més gloriós en aquest Achimdanke ja que Simon Rattle embolica tot el conjunt d’emocions en un sol farcell el de la perfecció sublim. 

Quin goig escoltar unes veus que ho donen tot i més, segurament subjugades per el carisma i la autoritat d’aquest geni de la música i si a sobre ens trobem en que tots els intèrprets fan una actuació teatral de absoluta divinitat el plaer és ja al límit de les percepcions humanes.

Un director de escena que ha donat el color just a tota la funció, el gris plom que amalgama totes les torbes passions. 

Una sort ha estat el de no tenir la traducció de les paraules cantades, llavors fa que lligui completament el que els eminents cantants interpreten sobre aquella musica que mai s’atura i un decorat en que tot funciona a la perfecció, quina enveja de teatre d’òpera, doncs sí, m’agrada que la Isolda fumi a la coberta del vaixell i que el Kurwenal ho faci el cantant més tatuat del món i els ensenyi. 

Mai he vist un Tristan und Isolde millor o que m’hagi emocionat tant.

DVD - TRISTAN UN ISOLDE - 2016 - 10/10 - MET - Simon Rattle, Mariusz Trelinski - Nina Stemme, Stuart Skelton, Ekaterina Gubanova, René Pape, Eugeny Nikitin

l'avenir

Una pel·lícula com aquesta nomes la podia produir una cinematografia com la francesa.

Obra sensible i trista on fa que t’enamoris encara més de les arrugues a la pell d’Isabelle Huppert, del seu caminar decidit picant de tacons, de la seva veu escardada i de la seva intel·ligent mirada.

La jove directora de 35 anys ha trobat la peça mestre per fer lluir un rol quasi impossible per la seva falta d’arestes, però la Huppert pot amb tot i porta amb una sobrietat digne i callada el drama de tantíssimes persones, el fer-se gran i el quedar-se sola.

El segon protagonista de la pel·lícula son els llibres, en surten centenars i els que els protagonistes tenen a les mans, surt retratat el títol i el autor, la majoria llibres de filosofia, la seva feina, una mestra que tots voldríem   tenir.

DVD - L'AVENIR - 2016 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt4120176/

la setena de beethoven ballet

Ahir al anar a escoltar la setena de Beethoven al auditori, vaig recordar que aquesta simfonia varies vegades els coreògrafs del mon, l’han posat sobre un escenari com a ballet i com mai l’havia vist en aquesta peculiaritat he buscat la millor versió considerada per la critica.

I la millor no es un altre que la del Ballet de Stuttgart i per suposat amb la coreografia del seu director Uwe Scholz, geni de la dansa ja que fou el director de companya de ballet estatal mes jove d’Europa amb tan sols 26 anys i per desgracia mort prematurament amb poc més de 40 anys.

Scholz amb 24 ballarins sobre l’escenari ens dona visualment cada una de les notes genials del compositor amb una fluïdesa lògica i sense afectacions com si aquells moviments que veus davant teu fossin la conseqüència única i normal de la musica que escoltes.

La companyia Stuttgarter Ballett és la millor de Alemanya i una de les millors del món, cosa que no passa en la seva vessant operística, li tindre que preguntar a la Brigitte que és entesa en el tema, el perquè Stuttgart ho és i no Berlin, Munich o Hamburg per exemple.

DVD - LA SETENA DE BEETHOVEN BALLET - 2011 - 9/10 - Stuttgartter Ballett - Uwe Scholz