Jordi Milán és un home que estima el teatre, la
revista i els còmics infinitament i
aquí, una vegada més ho demostra en aquest espectacle irregular i trasbalsat,
però ai, en molts moments la cota de genialitat es tan gran que llavors te n’adones
que el que estàs veient és el millor, únic i irrepetible del que has vist mai
en cap altre companyia de teatre aquí o allà.
No es cap secret, ja que ho posa en el fastuós
programa de mà, que la obra te un transcorre a traves dels anys en quatre èpoques
diverses, 1917, 1951, 1980, 2017, destacaré nomes tres moments que quedaran per
sempre més a la memòria
1917, el xotis ‘El té de las cinco (Hacer lavadero)’,
vestuari, interpretació, coreografia, mala llet, tot de divina excel·lència.
1951, la Jota baturra, ‘La Cubana’ en estat pur, lo
més gran vist des de el ‘Valencia’ de ‘Cómeme oel coco, negro’
2017, Mercè Comes,
Mont Plans, Jordi Milán, tots tres sols asseguts al bell mig del escenari, ara
completament despullat de decoració, sense musiques, en absolut silenci, un
crepuscular homenatge a les seves vides i a la de tots plegats.
Gràcies ‘La Cubana’ per aquests 30 anys de teatre i televisió que
no es poden pagar amb diners ja que com a referència sempre formareu part de
les nostres vides en els moments més joiosos.
TEATRE - GENTE BIEN - 2016 - 9/10 - La Cubana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada