Tornatore és un director nostàlgic pur i les seves
mirades al seu país sempre estan carregades de romanticisme que dissimula amb pinzellades
fellinianes que sempre són d’agrair.
En aquest film compte amb un dels millor actors de la
historia del cinema europeu, Mastroianni, que fa el miracle de fer-te estimar
un personatge que en unes altres mans se’ns faria insofrible.
Anys més tard el cinema americà va tornar a fer aquest
mateix film amb un altre dels grans, De Niro, però mai entendre aquesta mania
dels americans en fer de nou una obra que ja esta feta, molt ben feta i ben
explicada.
Aquí ens mostra un home vidu sicilià que per sorpresa
va al continent per visitar als seus cinc fills, tots ells emigrants i que han
fet la seva vida a cinc ciutats italianes, Nàpols, Roma, Florència, Milà i Torí,
motiu que ens fa comprovar les diferencies de vida entre la d’un poblet mariner
de la Sicília i les altres grans urbs.
Molt grata sorpresa fou trobar en el repartiment ala mítica
actriu francesa Michèlle Morgan de sublim i elegant bellesa també en la seva maduresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada