Cinema espanyol arqueòlogic, obra mestre , Bardem va
colar un gol al franquisme de 1955, hi ha de tot i més, critica social, retrat virulent
de les classes altes dominants, misèria de les més desfavorides, revoltes d’estudiants
a la universitat, tota la pompa eclesiàstica en casaments i funerals, mirada
incisiva del moment amb ulls comunistes, tot plegat una gloria.
Tot això amb una fotografia única i un ritme cinematogràfic
gracies a un espectacular muntatge de escena rere escena que fa envejar als
grans creadors del passat que es tenien que trencar el cap per fer obres d’art
amb contingut social i crític en un entorn polític del tot desfavorable.
No és nostàlgia del passat, és simplement veure amb els
ull d’avui tan acostumats a colorins i bellugadisses fílmiques per comprovar
quan gran era la feina d’aquells homes, els de las tres B (Bardem, Berlanga i
Buñuel).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada