Veure el mateix títol en una setmana de espai de temps
pot ser molt gratificant, ja que pots comparar en calent i sempre hi ha un que
guanya i un que perd, com en el cas d’avui, per algunes raons de pes.
Vargas no te la veu en optimes condicions per afrontar
aquest compromès paper i sobre tot no te el ‘physique du role’ per interpretar aquest
heroi romàntic.
Em quedo sobretot en el acte de la ‘Antonia’ per la
seva originalitat i poesia sobre imposada, el tercet Jaho, Tagliavini i Soffel
vestida de personatge de opera de Mozart però zombi del tot genial.
La Venècia de la Giulietta agafant com a decorat principal
les butaques del plafons del Perejaume, fa molt bonic, encara que molt sentit
no te.
El acte de Olympia no m’ha agradat, la nina es queda
curta i la rondalla folklòrica del cor excessiva.
El baríton te una veu bonica que no transmet gens i
molt bé de veu i també d’actriu Stéphanie d’Oustrac, gran triomfadora de la
nit,
Preciosa direcció musical del esvelt i eixerit
Philippe Jordan que al acabar la funció en l’abraçada que li ha fet al director
de cor Basso, he volgut veure una
meravellosa parella de fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada