mi calle

Cine feixista light, no podia ser menys ja que el director Edgar Neville era un home que dominava l’elegància en el relat cinematogràfic, aquí se’ns mostra una historia d’un carrer de Madrid de finals del segle 19 fins els anys 40.

Esta tot ben palpable des de l’òptica casposa de la mirada de la dictadura, que els intel·lectuals d’esquerres són assassins, que les noies que es dediquen al teatre sempre acaben molt malament, que els marquesos son dignes i generosos, que la gent menestrala es molt bona i que la victòria franquista va fer que tota la gent fos molt feliç, com es veu tota l’ideològic feixista en un compendi de 90 minuts de fàcil deglutir. 

Ara bé, deixant a banda el contingut esmentat, és tracta d’una bona pel·lícula, l’ultima del director, on tots els personatges estan molt ben retratats i dirigits, el muntatge és perfecte i te un numero musical al minut 51 de quatre minyones que canten un xotis cadascuna des de la seva finestra al pati de llums d’un edifici, que és una meravella. 

DVD - MI CALLE - 1960 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0054079/