Una joia immensa és aquest Achimdanke enrederit, Pique
Dame no és una opera per l’estiu, ara havia arribat el seu moment de veure
aquesta catedral d’obra mestre on la perfecció musical es conjuguen meravellosament
amb una intel·ligent obra mestre de direcció escènica amb uns canvis en l’argument
on Txaikovski com a personatge principal de la obra s’intercomunica en totes
les escenes amb els personatges de la trama argumental.
Ja nomes abans de començar la primera nota argumental
s’intueix de manera clara que el compositor li fa una fel·lació al protagonista
masculí de la opera, que aquí se’ns mostra com un txapero de baixa estofa i
deixa clar la seva negativa personalitat per la resta de la obra com també la esfereïdora
tragèdia d’una homosexualitat mal portada del diví compositor rus.
Poques vegades es poden veure a dalt d’un escenari
tanta correcció generalitzada en tots
els elements participatius, veus impecables de tots els integrants de la
complicada historia, moviments de masses espectacular, quasi com un ballet,
decorats del gust més sublim així com també el vestuari exquisit com a la
vegada molt original per sorprenent.
Però el que més m’ha emocionat de la funció es veure a
Txaikovski home desenvolupant la seva personalitat, forta i fràgil a la vegada,
en cadascuna de les escenes per fer-nos comprendre el seu patiment de tenir una
sexualitat que no era admesa per la gent de la seva època i segurament tampoc
per ell mateix, tot plegat un al·legat a les reivindicacions del col·lectiu
homosexual al que mai podrem agrair prou al director d’escena Stefan Herheim
per la seva intel·ligent gosadia.
1 comentari:
Estic encantat que t'hagi agradat perquè per a mi i a punt d'acabar l'any, és la producció del 2016
Publica un comentari a l'entrada