Tova, fluixeta, previsible, ensucrada i antiga. I així hi tot és veu amb gust perquè les interpretacions són més que correctes, els paisatges grans i aspres com nomes a Austràlia es poden trobar, per no parlar del gran protagonista de la cinta: el arbre, i que bé retrata, que bé es mou i que guapo és de lluny i de ben a prop. La directora és una dona i és nota.
2010
7/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada