Un dels millors films d’animació que he vist mai, la qualitat del dibuix, el tempo (tan lluny de Disney), la musica i l contingut toquen l’excel·lència amb la punta dels dits. Sylvain Chomet, un geni, jove en la quarantena, tot en aquest film es producte seu (a la manera Charles Chaplin) hem de tenir-lo present per el que faci en el futur. No m’atreviria a recomanar aquest meravellós film a cap dels meus amics ja que el substrat de tota la obra d’art que es veu a la pantalla és molt trist, melangiós i nostàlgic. El guió es de Jacques Tati com tothom sap, del 1955 i Chomet l’agafa i en fa una cinta d’animació. La visió que Tati tenia de la nostra societat els anys 50s ja era d’un catastrofisme sense pal·liatius, l’amargor que et deixen les seves imatges em perduraran per molt temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada