dijous, 20 d’octubre de 2011

la violación de lucrecia

La senyora Núria Espert i Romero nascuda al juny de 1935, si feu números veureu la edat de la dama, si aneu al teatre a veure aquesta funció veureu el que significa estar el perfectes condicions mentals a la maduresa, acaba la funció tota l’audiència es posa dempeus, no hi ha per menys, hem sentit milers i milers de paraules, línees de text endimoniades, dites a la manera més sorprenent amb aquells estranys girs de veu que te la diva, te quatre potser sis tons de veu, no tots bonics, no tots s’entenen, les llums juguen al seu favor, la tràgica dama fa cinema gore i se’n surt, tota sola campa pel escenari que sempre és sota el seu domini, aquest del Lliure i tots els altres, el director la mima i la deixa fer, forma part d’una mena de essers a extingir, tan se val que s’anomenin Melina, Edith, Vanesa o Núria, sense elles no es suportarien obres com la d’avui, un Shakespeare menor i que no aporta quasi res a el que ja d’ell sabem de sempre. Jo també t’aplaudeixo Núria dempeus i que per molts anys ho pugui fer, el teatre ets tu i uns quants més. Quant li haguessis agradat al nen Moix, si avui t’hagués vist amb els meus ulls i des de la fila dos.

TEATRE
LA VIOLACIÓN DE LUCRECIA
2011
6 /10
Miguel del Arco - Núria Espert