Quatre autores, quatre actrius, una directora, un espectacle radiant, lluminós, divertit, intel·ligent, 80 minuts de no parar de riure, quina llàstima que tantes vegades el riure de algunes magistrals interpretacions no et deixen pensar la divertida crueltat que vivim els urbanites d’aquest país i que et van explicant aquelles surrealistes noies. Jo em pregunto. Perquè no hi ha cap autor home, que tingui tanta mala llet en perfilar els caràcters de les persones com les autores dones? La direcció implacable no et deixa respir de tantes senzilles i eficaces idees que es mostren continuadament al escenari, les quatre actrius, magníficament vestides i maquillades no paren ni un segon, es un treball esgotador que esta premiat per espontanis aplaudiments per la eficàcia i bondat de totes les actuacions. Deixo pel final la sorpresa, gran sorpresa d’haver vist per primera vegada un tsunami fet dona, és una bellesa picassiana amb unes condicions escèniques com poques vegades es poden trobar al cap de una vida. M’ha recordat molts dels meus ídols de sempre que no escriuré per no allargar la cosa, el que aquesta xicota m’ha donat avui no te preu, ella és Alba Florejachs, nom que recordaré per vida i faré tots els possibles per seguir-li la carrera tant com pugui. Regal de casa rica ets tu, preciosa Alba!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada