El tema d’avui era Leo Ferré, és el que ha triat la dúctil veu seductora d’Ester Formosa per presentar-se en el Lliure, invitació que ha agraït expressament dins el recital. De Leo Ferré sempre s’ha dit que no saps mai on comença el music i on acaba el poeta i al contrari, el mateix és pot aplicar a Ester Formosa perquè costa situar-la en les fràgils fronteres que hi ha entre la cantant i la actriu, tots els parlaments que fa per introduir les cançons són una delícia el escoltar-los i se’t fan curts i més en voldries. Ferré és difícil d’escoltar en llengua francesa per la seva complicada i rica sintaxi, el tenir-los traduïts al català es una avantatja d’agrair, encara que tota l’estona tens en ment el dolorós crit del cantant francès, enfrontat aquí a la veu més llunyana a la que podries imaginar, una veu dolça, tendre, irònica... les propines de Feliu Formosa i cançoner popular napolità foren molt aconseguides per deixar el millor regust al paladar ben acostumat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada