El cinema del tipus Rohmer no és dels meus preferits, el film dels germans Dardenne és de les mateixes característiques, un, de tant en quant, es pot veure, molt sovint fa mal, per la extrema quotidianitat que presenta en les seves histories i perquè es en cinema anti-entreteniment. Aquí, fent bicicleta, si tens impulsos del tipus ‘síndrome de Herodes’ et recomano no veure la pel·lícula ja que el 50 per cent del metratge de la cinta estaries donant-li hòsties al encabronat nen de la bici, compadeixes realment els adults que hagin de suportar aquella tortura física de criatura. No dic que no estigui justificat el comportament del menor però la tensió emocional que t’ofereixen els directors fa que moltes vegades la teva ma dreta te impulsos de volar i donar-li un parell de cleques a les galtes del ‘gamin’. Jo no li hagués donat el gran premi del festival de Cannes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada